De fet, no sé que faig pensant tant quan ni tan sols hauria de fer-ho. Però la reflexió excesiva és inherent a mí, i utilitzo aixó que només llegeixen un parell de persones i no gaire sovint, com a mitjà per a desfogar-me.
M'agrada. No sé que pot arribar a ocorrer, però en certa manera, no vull que passi d'aquí. El perqué es ben clar. I és que amb ELL ja vaig tenir suficient. Em va deixar i vaig quedar fet pols. No hi ha més. Em vaig prometre no tornar a permetre'm agradar a ningú, ni que m'interessés ningú. Irónic, oi? Des de llavors, l'únic que faig es buscar tios que puguin omplir el buit que ELL va deixar. Fins ara, que m'adono que no és la solució, que m'he d'espavilar jo solet. Però aquesta reflexiò la faig ara que comença a interessar-me algú, i sembla que es recíproc.
I em sento patètic perquè segurament aixó no passi d'aquí, pero de pensaments estúpids, segur que tots en tenim, no?
FAUX, que n'opines? :)
diumenge, 21 de febrer del 2010
Because I want you too
De fet, no sé que faig pensant tant quan ni tan sols hauria de fer-ho. Però la reflexió excesiva és inherent a mí, i utilitzo aixó que només llegeixen un parell de persones i no gaire sovint, com a mitjà per a desfogar-me.
M'agrada. No sé que pot arribar a ocorrer, però en certa manera, no vull que passi d'aquí. El perqué es ben clar. I és que amb ELL ja vaig tenir suficient. Em va deixar i vaig quedar fet pols. No hi ha més. Em vaig prometre no tornar a permetre'm agradar a ningú, ni que m'interessés ningú. Irónic, oi? Des de llavors, l'únic que faig es buscar tios que puguin omplir el buit que ELL va deixar. Fins ara, que m'adono que no és la solució, que m'he d'espavilar jo solet. Però aquesta reflexiò la faig ara que comença a interessar-me algú, i sembla que es recíproc.
I em sento patètic perquè segurament aixó no passi d'aquí, pero de pensaments estúpids, segur que tots en tenim, no?
FAUX, que n'opines? :)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Bé, és un bon inici.
Ahir estava fent les mateixes reflexions que tu, encara que et sembli increïble. Ahir mateix a la nit vaig sentir una tremenda nostàlgia i li vaig escriure un missatge al meu ex. Li vaig preguntar: "Alguna vegada potser que pugui estimar a algú com et vaig estimar a tu?" Aquest matí em va respondre: "Si et sóc sincer, crec que no." Han passat set anys d'allò.
Cap pensament és patètic. Quan un estima no existeix ni el "patetismo" ni la ridiculesa. Pensar és una bona forma d'autoconeixement, perquè et vas descobrint tu mateix. No tinguis pressa a madurar, que la maduresa vindrà sola. La vida corre massa ràpid i si més no t'ho imagines, hauràs crescut. El millor consell és no detenir-se en el dolor, i aprofitar-lo tot, perquè aquesta és la teva joventut, es viu una sola vegada, i cal abraçar-la amb totes les forces del món.
En certa manera puc comprendre les raons del teu cansament, i t'aconsello que no intentis omplir el buit que un altre va deixar, perquè aquest buit ha de ser tancat en un dels teus soterranis amb set claus, perquè és una mica preciós i també dolorós que formarà part del teu camí. Recorda que cada persona que arriba a la teva vida té un lloc propi, distint al dels altres. Cada persona és especial, a la seva manera, i tothom mereixen un lloc i de vegades cal fer espai en el cor per a deixar lloc a qui volem.
Deixa't dur, no tinguis por a volar de nou si has conegut a algú que t'agrada i li agrades... deixa't dur a veure fins a on arriba. Aquesta sensació de voler desaparèixer després d'un fracàs sentimental la tenim tots... fins que et tornes a sentir viu i et dius "és el meu temps i vaig a gaudir-lo el millor que pugui". Deixa't estimar, Lluís. De vegades vam pensar que no estem llests, que no ho mereixem, que hem tingut suficient però hi ha una lliçó que em va ensenyar una professora que vaig tenir als onze anys: no intentis sempre tenir-lo tot tan calculat... deixa que la vida et sorprengui. Demà, qui sap què ha de passar?
Si em permets, et vull animar amb un fragment d'un poema de Walt Whitman, perquè ho converteixis en un dels teus himnes de batalla:
CANTO DE MÍ MISMO
20
"¿Quién va allí? Grosero, hambriento, místico, desnudo... ¿quién es aquél?
¿No es extraño que yo saque mis fuerzas de la carne que como?
¿Qué es el hombre en realidad? ¿Qué soy yo? ¿Qué eres tú?
Cuanto yo señale como mío,
Debes tú señalarlo como tuyo,
Porque si no pierdes el tiempo escuchando mis palabras.
Cuando el tiempo pasa vacío y la tierra no es mas que cieno y podredumbre,
no me puedo parar a llorar.
Los gemidos y las plegarias adobadas con polvo, para los inválidos;
y la conformidad, para los parientes lejanos.
Yo no me someto.
Dentro y fuera de mi casa me pongo el sombrero como me da la gana.
¿Por qué he de rezar?
¿Por qué he de inclinarme y suplicar?
Después de escudriñar en los estratos,
después de consultar a los sabios,
de analizar y precisar
y de calcular atentamente,
he visto que lo mejor de mi ser está agarrado de mis huesos.
En todas las personas me veo a mí mismo, ni más ni menos que a un simple grano de cebada,
y lo bueno y lo malo que puedo decir de mí mismo también lo digo de ellos.
Soy fuerte y sano.
Por mí fluyen sin cesar todas las cosas del universo.
Todo se ha escrito para mí
y yo tengo que descifrar el significado oculto de las escrituras.
Soy inmortal.
Sé que la órbita que escribo no puede medirse con el compás de un carpintero,
y que no desapareceré como el círculo de fuego que traza un niño en la noche con un carbón encendido.
Soy sagrado.
Y no torturo mi espíritu ni para defenderme ni para que me comprendan.
Las leyes elementales no piden perdón.
(Y, después de todo, no soy más orgulloso que los cimientos sobre los cuales se levanta mi casa.)
Así como soy existo. ¡Miradme!
Esto es bastante.
Si nadie me ve, no me importa,
y si todos me ven, no me importa tampoco.
Un mundo me ve,
el más grande de todos los mundos: Yo.
Si llego a mi destino ahora mismo,
lo aceptaré con alegría,
y si no llego hasta que transcurran diez millones de siglos, esperaré...
esperaré alegremente también.
Mi pie está empotrado y enraizado sobre granito
y me río de lo que tu llamas disolución
por que conozco la amplitud del tiempo."
Publica un comentari a l'entrada