No sóc res, i aixó sóc tot. Que vagi bé, que jo ja estic curat de espants.
Saps, Faux, quan de cop tornes a tenir una il·lusió i aquesta es desvaeix tan rapidament? El frustrament es general, la desil·lusió superba, i tu et quedes com buit, autista. Que ha passat? Res, res que passi d'un llit i uns cosos fent sexe. I aixi em sento, pot ser no del tot utilitzat, però si patètic.
De volta al món real, on pertanyo. No estic fet per viure en núbols. Déu necessita de mi un poeta absurd i destrossat, si no, de que s'empaparien les meves lletres? :)
Exigeixo saber qui ets, si, tú!
diumenge, 7 de març del 2010
Lift me up
No sóc res, i aixó sóc tot. Que vagi bé, que jo ja estic curat de espants.
Saps, Faux, quan de cop tornes a tenir una il·lusió i aquesta es desvaeix tan rapidament? El frustrament es general, la desil·lusió superba, i tu et quedes com buit, autista. Que ha passat? Res, res que passi d'un llit i uns cosos fent sexe. I aixi em sento, pot ser no del tot utilitzat, però si patètic.
De volta al món real, on pertanyo. No estic fet per viure en núbols. Déu necessita de mi un poeta absurd i destrossat, si no, de que s'empaparien les meves lletres? :)
Exigeixo saber qui ets, si, tú!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Home, quant de temps! xD
Sí, conec perfectament aquesta sensació. Acabo de viure-la una altra vegada fa tot just dos mesos. Però em recupero ràpid, sobretot quan veig que tinc moltes coses que fer... ha de ser que l'experiència em duu de la mà i no em deixa detenir-me en allò que no té massa rellevància.
Home, quant temps! xD
Sí, conec perfectament aquesta sensació. Acabo de viure-la una altra vegada fa tot just dos mesos. Però em recupero ràpid, sobretot quan veig que tinc moltes coses que fer... ha de ser que l'experiència em duu de la mà i no em deixa detenir-me en allò que no té massa rellevància.
(No sé per què no m'ha sortit el missatge publicat abans...)
Ara sí ha sortit... quin desastre... ¬¬
:D
No sé si no t'has donat per aludit o has passat directament, però ets tu qui exigeixo saber qui ets! xD
Si, de fet, jo també em recupero molt ''ràpid d'aquestes coses'.
De fet, sóc una persona amb molt de seny i els peus molt a terra però a la mateixa vegada molt... somniadora, il·lusa o com li vulguis dir. I suposo que es complementen bé ja que mai solc tenir un excès de ambdues coses, tot i que a vegades, com situacions com aquestes, m'aferro a la esperansa i, quan se'n va, paff! Batacada la terra de nou...
Però que li farem noi, la vida és axí si nosaltres ho permitem... :)
Ja t'ho he dit, noi... "sóc la tristesa horrible d'una nota, la vicissitud d'una carícia, la manca de la tarda detinguda, l'avinguda sola a cap destí... la falsa veritat..." xD Un dia et contaré per què uso Faux com pseudònim. ;) No t'apressis, tot té el seu moment i el seu lloc. Gaudeix del misteri mentrestant... i confia! ;)
Hauré de confiar, però!
Has vist que en l'altre entrada t'he contestat al poema, oi?
Seh. Merci pel teu comentari. ;)
És el meu primer poema en català, jo mateix no puc exigir-me massa... com ja t'hauràs adonat, escric millor en castellà... :)
Doncs llavors, o escriu en castellà o millora el teu català :) Opto per la segona opció, es sempre mes dificil, però mes motivadora!
Que sapigues que mestic comensant a emparaniar per saber qui ets...
Nah, escribo en castellano desde hace años. Lo del catalán es porque respeto mucho la lengua, pero no es mi lengua materna, así que al menos lo intento, no me pidas demasiado. ;)
Hey! No te preguntes más quién soy. No me conoces. No nos conocemos. Nunca me has visto en persona. Tampoco te he visto a ti. En realidad soy un total desconocido. No te emparanoies. It makes no sense. Enjoy your time here. I wanna help you a little bit with some appropriate words. Cuando te resulte molesto,say it and I'll stop it. Make it simple... et le voilà. :)
Publica un comentari a l'entrada