Cada instant,
Sents el pes del món a sobre teu.
La gespa verda.
El cel blau.
Tu obert de braços, en una perspectiva poc freqüent.
De res vens, i ara ho ets tot.
Un déu, un àrbre, un paset.
Sense petjades vius,
Sense calor. El fred.
Firma els estels, que ara son teus.
Escorpins que marxen, pensaments que et cansen.
Núbols, negres, i no més aigua.
Respires, cantes.
Et conformes amb el que tens.
Cada instant, més fràgil cada moment.
Feia dies que no passava per aquí. Feia dies que estava a Madrid de viatge de fi de curs, i feia dies que el temporal de neu ens havia deixar incomunicats. Espero que el llum no es torni anar. Que trist es adonar-se que necessitem de la electricitat per a satisfer aquesta dependència post-moderna!
Faux, ets viu? :)
dimarts, 16 de març del 2010
Aishhhhhh!
Cada instant,
Sents el pes del món a sobre teu.
La gespa verda.
El cel blau.
Tu obert de braços, en una perspectiva poc freqüent.
De res vens, i ara ho ets tot.
Un déu, un àrbre, un paset.
Sense petjades vius,
Sense calor. El fred.
Firma els estels, que ara son teus.
Escorpins que marxen, pensaments que et cansen.
Núbols, negres, i no més aigua.
Respires, cantes.
Et conformes amb el que tens.
Cada instant, més fràgil cada moment.
Feia dies que no passava per aquí. Feia dies que estava a Madrid de viatge de fi de curs, i feia dies que el temporal de neu ens havia deixar incomunicats. Espero que el llum no es torni anar. Que trist es adonar-se que necessitem de la electricitat per a satisfer aquesta dependència post-moderna!
Faux, ets viu? :)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Estoy atrapado bajo una espesa montaña de hielo...
Esta tarde he estado en Girona por trabajo. Aún hay nieve amontonada en muchos rincones.
¿Qué tal Madrid?
Me ha gustado mucho eso de "Un déu, un arbre"... :)
Ufff de gel...
Vaia, aixi he de suposar que ets de per aqui, Girona 8-) Vinga va, que la busqueda es fa més estreta cada cop!
Madrid, no sé si bé o malament. No va ser el viatge de la meva vida, ja que les persones amb les que anava, no eren persones de la meva vida. Però vsig coneixer molts llocs preciosos, vaig fer fotos molt maques i vaig menjar tremendament fatal xD Amés, vaig coneixer l'Angel Martin *_*
Tot bé Faux? :D
Publica un comentari a l'entrada