Aleluia!

Siéntete bienvenida, glória, inmadurez, sexo, estupideces, charlas a medianoche, cosas inexplicables, peliculas tontas, o de terror, abrazos nocturnos, cigarros a mediofumar y porros por comenzar; amantes, amigos, familiares y enemigos... ´ Sentiros bienvenidos, pues acepto quien soy y voy a dar mucha guerra.

+ Malsons

Cruspeixen els nuvols el sol, i ofega en boira tot alló que ara és confós Tremolen les robes al so del badall, les fulles encara crepiten a estralls El vent gegantesc, jo, tu i l’obscé Gaudeixen les aus, amenaçen nos caps, gamegen i ens miren, deixeu-nos en pau! Qué de la terra aparegué el primer, tot d’heura encara li cobrien les mans Arrels de caramel, jo, tu i l’obscé Acaricia’m la cara Aparta el rinxol a l’aire Aprofita ara que el sol encara lluita Acaricia’m l`ànima Es transforma el temps en moviment, que poc a poc, estableix l’affair I giren fent voltes, el meu cor es rebosca, els mals transpiren per la tosca Llençols envoltats, jo, tu i l’obscé Careixen de raó els coherents pensaments, que entre tu i jo, els guardo sota clau I de sobte se’m presenta un ànec vermell, en flames encara com un fénix minvant Ungles estripades, jo, tu i l’obscé Et miro a la cara I... se’m trenquen les paraules Qué tanta bellesa no hi cap! Ni tant d’amor dintre de mi! Bulleixen nos cames, s’entrellaçen i busquen consol fins a la matinada Pujo a la teulada, em trobo xop d’aigua però no equival a una trombada Sol entre el marbre, conspiro faules mentre creix l’adversitat de dins cap enfora I jo a la matinada, caic a terra esperant una resposta. Desespero entre crits que s’afogen, i m’arrenco del pit el que ja no funciona Entre escombres i agulles, vaig corrents fins a tu però ets només ombra. I del aire que expiro, es congelen troços de sang que m’emplenen la gola I sense més em retiro, torno al bany on escric un tres amb la esponja Xucla’m Treu el verí i desfes-te de mi. Black, març 2010 Intento plasmar els meus malsons en lletres, i tot i que no ho acabi d'aconseguir, no desisteixo... malsons..

Malson.

Un momento fugaz que emblanquece mi alma. Con movimientos puros, casi perfectos, y fuera de culpas, que enternecen hasta el corazoncito más hostil. Llámalo como quieras, amigo. Eternidad. Prosperidad. Vacío. No es sólo un ente etéreo que repara situaciones y arroja al desguace mitades de personas. No. Su similitud con la vida se separa por una estrecha línea llamada existencia. Mejor, peor… vives. Porqué existes. I quieres. I temes. I… existes. Una campanada grandilocuente que trona por una serie de alambres en forma de escalofrío, sube hasta el espinazo y te da una convulsión. Despiertas, y eres casi infinito. Vuelas, con una percepción poco verosímil de las cosas más bonitas que jamás hayan ocurrido. Fuerte. El viento, sopla, te gira, te vuelca… caes. Caes. Caes. Y tropiezas otra vez con la misma Libido que te ofrece una manzana teñida de vino. De pinos secos. De hojas marrones. Todo es otoño. Muere tú amor. Te sueltas al abismo. Pronto, todo se tornará invierno. Y la escarcha cubrirá este mausoleo que antojabas visitar. I despiertas. Sudas. Gritas. Nadie te escucha. Fumas, pretendes olvidar. I revives. Mudas. La piel. Muta. Consigues con esfuerzo. Rojo. Verde. Nosotros. Black, 2009 Poema escrit en castellà a mitjans del 2009. És un dels meus preferits.

El sentiment comença a aflorar, i jo cagat de por. Massa circumstàncies, massa pors. La negativitat esta visquent els seus millors dies! Diumenge... a Silent Hill.

Verde qué te quiero verde! Primavera que me vuelves creise! Dissabte nit fantàstic... ara, a disfrutar de la tarda del diumenge al llit dels papes, mirant Harry Potter (si el DVD aconsegueix llegir el disc ¬¬) i menjant una pizza que està a punt d'arribar!

Taylor York ♥

Shit!

Pueeees ni fin de semana lleno de emociones ni interesante ni mierdas, que me he torzido el tobillo dos veces y me duele ._. Espero que no sea un esquinze... A la mierda!

Air

No toquis el cel. El fresc t’omple el buit i et mous al ritme de les fulles. Com la bossa de plàstic en un dia de tramuntana et deixes endur. Frenètic, balles. Perque cauras al no-res. I un cop vençut, jauràs fins el vespre. Cridaras ofegant-te I miraras l’horitzó. Xoqueu contra la paret. Entra, xucla, penetra. Reserva els llavis per aquelles que estimes. Estalvia les passions fins que es faci de dia. Nateja la finestra de les taques que no et deixen veure. Black, març 2010 No hi ha res com aplaçar per 6é cop l'exàmen de recuperació d'Hª de l'Art :) Cap de setmana ple de emocions, o així es presenta! I... aish... ^^

MAD vol dir BOIG

És veritat alló que es diu que en els viatges, et trobes a tu mateix. I de fet, tot i no haver estat el viatge de la meva vida, ha estat una experiènci al·lucinant. Perquè, mad, en anglès, vol dir foll, i al tornar, he pogut experimentar un xic més aquesta follia meva!

La cenicienta duerme complaciente esperando que los príncipes se vayan, para poder abrir los ojos y simplemente, encontrarse rodeada de naturaleza. De una naturaleza muerta.

Aishhhhhh!

Cada instant, Sents el pes del món a sobre teu. La gespa verda. El cel blau. Tu obert de braços, en una perspectiva poc freqüent. De res vens, i ara ho ets tot. Un déu, un àrbre, un paset. Sense petjades vius, Sense calor. El fred. Firma els estels, que ara son teus. Escorpins que marxen, pensaments que et cansen. Núbols, negres, i no més aigua. Respires, cantes. Et conformes amb el que tens. Cada instant, més fràgil cada moment. Feia dies que no passava per aquí. Feia dies que estava a Madrid de viatge de fi de curs, i feia dies que el temporal de neu ens havia deixar incomunicats. Espero que el llum no es torni anar. Que trist es adonar-se que necessitem de la electricitat per a satisfer aquesta dependència post-moderna! Faux, ets viu? :)

Snow.

Fora neva, pero el meu cos és calent. Déu, que no ens suspenguin el vitge a Madrid de demà ._. Sessió de fotos snow-vodkuu proximamente :P

Qué el forat es faci gran ple de dubtes ben incerts. Qué cadascú puji el seu esglaí tot de trampes del plaer. Si la lluna dorm avui, qué jo m'obstini llavors en veure el sol des d'un altre racó! Millor folla'm i deixem-ho aquí Inexplicable. Vuelvo a caer.

Lift me up

No sóc res, i aixó sóc tot. Que vagi bé, que jo ja estic curat de espants. Saps, Faux, quan de cop tornes a tenir una il·lusió i aquesta es desvaeix tan rapidament? El frustrament es general, la desil·lusió superba, i tu et quedes com buit, autista. Que ha passat? Res, res que passi d'un llit i uns cosos fent sexe. I aixi em sento, pot ser no del tot utilitzat, però si patètic. De volta al món real, on pertanyo. No estic fet per viure en núbols. Déu necessita de mi un poeta absurd i destrossat, si no, de que s'empaparien les meves lletres? :) Exigeixo saber qui ets, si, tú!

I will battle for the sun

Qué el sol es fongui, qué em cremi, qué em dongui vida! Qué de núbols ja n’han hagut prou, plens de melengia Qué de sobte sóc art, dansant entre arbustos daurats! Qué aviat serà tard, per refer les antigues ferides! Molt espantat amb l'examen d'Historia que tinc en... 40 minuts. II Repúblia, allà voy! ||*||

Etern Petit.

Qué busques en ell, etern petit? Eixugar els ulls banyats en sang, i d'alcohol, grosella, llimona i sal? Disfrassar el cor, que se'n vagi el plany, amb confetti, riures, maquillatge i dracs? Estirar-te amb ell en un camp d'espigues, i observar els estel que des de adalt us miren? O trencar el gel amb vidres escampats, escalfar-li els peus dintre els llençols amarats? Busques goig? Verges? Escorpions? Llangostins que et tempten? I passions que es quebren? Busques la bruixa, i de dol la trobes, que del riure faux, amb la corda es tomba. Amb mentires vils la certesa torna. Qué busques en ell, infant? Qué ho faci fort? Qué et faci mal?... Black, març 2010

In joy and sorrow

Qué costa, però Faux, no estic d'acord, i pot ser és la... visió d'algú inmadur, però lluitar, guanyis el que guanyis, o perdis el que perdis, és sempre positiu: et fa conèixer els teus limits. :)

Has venido a despertar, mi alegre felicidad, TENGO TANTAS COSAS QUE CONTAR! :)

Lo acabo de asumir: lo nuestro es imposible. Y no por mi parte, claro. Y supongo que tampoco por la tuya. Creo que con otras circunstancias, seriamos perfectos. De hecho, para mi ya lo eres. Y si fuese mayor, lo sería para ti. Es frustrante. Pero es tu opción. La acepto, me muerdo el labio, y sangro. Pero total...