Potser hi ha bellesa en un acomiat.

Camins, que ara s'esvaeixen Camins, que hem de fer sols... De sobte et dones compte. Alló que sempre has escoltat, que a la vida només et tens a tu mateix, es cert. Ningú vindra a salvar-te. Potser et llençaran una corda... potser. Pero no hi comptis, etern petit. Qué els camins no es fan sols, que les llagrimes s'eixugen amb el temps! :)