Noviembre.

Ara sé el que va suposar que t'anessis, Adrià. Va suposar el trencament amb la meva realitat, la de llavors, es clar. Recordo el fred, encara. Recordo, però, un fred ben fresquet, dels que m'agrada. Un fred que no em congelava, sino que omplenava els pulmons d'aire. Després va tornar el calor amb en Victor. Va suposar un estancament emocional que no esperava. El procès havia de durar un xic més. Malgrat això, aquí estic de nou, sentint el mateix fred d'ençà, un fred que suposa el trancament de nou, la divisió del meu ésser. Una fredor que no congela, sino que t'omple d'il·lusions. Una fredor que et refresca entre mig de tanta calor. Una fresqueta que m'agrada. Una fresqueta que torna a començar. Noviembre.