The Cage.

El meu cos és una gàbia que em prohibeix ballar amb el que estimo, però la meva ment és la clau. Estic de peu en un escenari de por i dubtes, és un joc buit, però de totes formes m'aplaudiran.

He trobat la clau, aquella clau de la que parla Win Butler en la seva cançó. M'ha costat trobar-la, doncs estava un xic amagada, i plena de pols. Però l'ajuda de algunes persones ha estat decisiva. Ara sols queda obrir la porta, la capsa de pandora, deixar anar tot el que hagi de dir, i viure. Viure plenament amb mi mateix, qué es el que toca. Potser no guanyo, i no espero consdenscendencia. No és el que pertoca. Però haurà lluitat valentment.