dijous, 4 de març del 2010

I will battle for the sun

Qué el sol es fongui, qué em cremi, qué em dongui vida! Qué de núbols ja n’han hagut prou, plens de melengia Qué de sobte sóc art, dansant entre arbustos daurats! Qué aviat serà tard, per refer les antigues ferides! Molt espantat amb l'examen d'Historia que tinc en... 40 minuts. II Repúblia, allà voy! ||*||

3 comentaris:

Faux ha dit...

Avui he escrit el meu primer poema en català. Ha d'estar ple de faltes, i segurament ignoro moltes de les regles de la prosodia catalana... però bé, volia compartir-lo amb tu (no es para nada un soneto clásico!). Espero que l'examen d'història hagi anat bé. :)

FAUX

"Sóc la tristesa horrible d'una nota
deixada sense voler, mentre el vent
dissimula un instant en altra part
convertit en un trencat animal lent.

Sóc la vicissitud d'una carícia,
la manca de la tarda detinguda,
que a la meitat dels camps mai escrits
convertir-se pretén en nouvinguda.

Sóc l'avinguda sola, a cap destí
on deixes el teu nom reposant
en petits ocells negres virolats.

Sóc la falsa veritat, l'ànima impune
sobre el punyal del vers, o en l'estrip
d'una veu que s'amaga i et pronuncia."

Faux ha dit...

i jo que pensava que series el meu primer crític literari en llengua catalana... >_>

Black ha dit...

FAUX :)
Acabo d'arribar a casa despres d'uns dies super feixucs, i acabo de llegir el teu poema.

Llegir aixó mentre escoltes la cançó ''Wait For Me'' de Moby no és gaire recomanable, ja que et pot arribar a destrossar.

M'encanta. Sobretot la imatge de la avinguda sense destinació. ''Sóc la vissisitud d'una carícia'' és una frase que no sé si ben bé puc definir o com preciosa o horrorosa. Depen de com et puguis prendre el dolor.

M'encanta Faux, i em sento totalment afalagat de que el vulguis compartir amb mi...

Historia em va anar de puta mare. Tot iq ue no em va doanr temps a acabar-lo...