
És inconmesurable la forma en que tot canvia d'un dia per l'altre. Llegeixo entrades del blog, i si fa dos dies estava agonitzant, avui estic radiant de felicitat.
I potser felicitat no és la paraula. Potser, és simplement, conformisme biológic. O equilibri natural.
Demà marxem cap a Manresa, a la trobada del Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Tot pinta que anirà bé, oi?
Faux, torno a ser morè :P
1 comentari:
Això es diu viure la vida com una muntanya russa de sensacions. Gens de conformisme biològic, sona lleig. Estàs aprenent, com Calígula, a agafar el teu destí amb les teves mans.
Publica un comentari a l'entrada