divendres, 26 de febrer del 2010

Cri.d..a

És inconmesurable la forma en que tot canvia d'un dia per l'altre. Llegeixo entrades del blog, i si fa dos dies estava agonitzant, avui estic radiant de felicitat. I potser felicitat no és la paraula. Potser, és simplement, conformisme biológic. O equilibri natural. Demà marxem cap a Manresa, a la trobada del Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Tot pinta que anirà bé, oi? Faux, torno a ser morè :P

1 comentari:

Faux ha dit...

Això es diu viure la vida com una muntanya russa de sensacions. Gens de conformisme biològic, sona lleig. Estàs aprenent, com Calígula, a agafar el teu destí amb les teves mans.