dimarts, 2 de febrer del 2010

Sonríe

Deixo aixó, ni que sigui per deixar constància de que, Lluís, tot passa. Llegeix això per enrecordar-te que el dolor és momentani, fort, sí, però instantani. No et rendeixis. Tot passa. D'aqui poc tornaràs a somriure com a les fotos. Sense pretensions. Sense obligacions :D