M'ets present com un déu, com un diable. Avui t'he vist de cap a peus vermell. He assassinat l'aranya del castell i a les mans duc la copa: sóc culpable. Culpable a mitjanit i al tomb del dia quan l'herba lliga amb foc, per al festí el llac i el cel on l'astre fa camí. L'aigua m'acull amb braços de follia. S'obren de cop portes i finestral. Avui l'amor té gust de venterola i em fa plaer l'estella i la destral. Veig papallones i les deixo enrera. Ullpresa vinc a tu per l'espiral del fum, amb vol de bruixa i amb granera. Maria-Mercè Marçal, Bruixa de Dol, IX Qué la bruixeria fa estralls, però fins cert punt. Que el dolor fa màgia, però fins certs moments.