Muere.

Estic segur de que, si per qualsevol circumstància, morís ara, ho faria en pau, tot i sabent que demà la esperança no m'aixoplugui de la tormenta. Ara puc anar a dormir amb una gran satisfacció que no entenc, i unes ganes de somriure que s'em passaràn demà. I amb una il·lusió que esquinçara el meu cor, ho sé. I... per qué no morir ara? Perqué no agafar alló i fer-ho? No penso perdre aquest cop, la oportunitat. No la deixaré correr, perqué tinc LA sensació. I TU seràs particep d'ella. Prepara't. Regresa, etern petit!