La experiencia de sentirte parte de un todo y a la vez de un nada. Sentirse libre esta sobrevalorado, sí. No supone nada. Ojalá fuese el estado permanente de la gente. Malauradament, no és així, i la reivinidicació de l'equilibri emocional és escaig en uns humans que el que volen es sentir-se totalment controlats. Siga com siga, la pau espiritual a la hora de escombrar el teu camí complau més que el millor que puga escriure. En un solo segundo, he comprendido lo que importa, y lo que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada