
lil
Viure eternament sabent que ets l’únic,
per morir alegrament amb el teu record grabat endins.
Circumstancies que no acompanyen aquest grapat de paraules,
però ben saben elles que foren dites en el moment precís.
Cap somriure em fa tants escalfreds com tu em regalares,
i de bon grau acepto aquesta condemna meva.
Ja que cada paset suposa un regal inmutable
i jo sóc fruit d’errors edulocrats amb sal i pebre.
No importa gaire si el final fou bastant tràgic,
però em nego a oblidar aquell moment,
tot i que d’aquests un munt en són màgics,
i a tu et regalo el més vertader.
Així que llopet, de tu m’acomiado,
amb la mà en aquest cor que a tu et pertany.
No deixis mai, si encara ho valores,
qué de tu es faci un esborrany, i vola...
black,maig10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada