+ Malsons

Cruspeixen els nuvols el sol, i ofega en boira tot alló que ara és confós Tremolen les robes al so del badall, les fulles encara crepiten a estralls El vent gegantesc, jo, tu i l’obscé Gaudeixen les aus, amenaçen nos caps, gamegen i ens miren, deixeu-nos en pau! Qué de la terra aparegué el primer, tot d’heura encara li cobrien les mans Arrels de caramel, jo, tu i l’obscé Acaricia’m la cara Aparta el rinxol a l’aire Aprofita ara que el sol encara lluita Acaricia’m l`ànima Es transforma el temps en moviment, que poc a poc, estableix l’affair I giren fent voltes, el meu cor es rebosca, els mals transpiren per la tosca Llençols envoltats, jo, tu i l’obscé Careixen de raó els coherents pensaments, que entre tu i jo, els guardo sota clau I de sobte se’m presenta un ànec vermell, en flames encara com un fénix minvant Ungles estripades, jo, tu i l’obscé Et miro a la cara I... se’m trenquen les paraules Qué tanta bellesa no hi cap! Ni tant d’amor dintre de mi! Bulleixen nos cames, s’entrellaçen i busquen consol fins a la matinada Pujo a la teulada, em trobo xop d’aigua però no equival a una trombada Sol entre el marbre, conspiro faules mentre creix l’adversitat de dins cap enfora I jo a la matinada, caic a terra esperant una resposta. Desespero entre crits que s’afogen, i m’arrenco del pit el que ja no funciona Entre escombres i agulles, vaig corrents fins a tu però ets només ombra. I del aire que expiro, es congelen troços de sang que m’emplenen la gola I sense més em retiro, torno al bany on escric un tres amb la esponja Xucla’m Treu el verí i desfes-te de mi. Black, març 2010 Intento plasmar els meus malsons en lletres, i tot i que no ho acabi d'aconseguir, no desisteixo... malsons..