A vegades, la gent menysprea a la gent que pateix per amor. Pensen que el seu dolor, és justificat, és nimi, sense valor, ja que, total, és només per un noi. Però, n'obliden d'algo important.
Si algú plora, ja és per quelcom. No és fàcil superar una ruptura. I potser no és alló més important, pero en una societat emotiva com aquesta, on no s'ens ensenya a controlar el que sentim, alló que sentim, és real.
Et destrossa la autoestima. Et desmotiva. T'ofega. Sents un crit a la gola que mai sona. I res és mai suficient.
Vull creure que aixó és algo de la adolescència. Algo, que, després, passa, o madura. No ho sé. Però jo, vull ser feliç. Vull somriure. Amb il·lusions...
dimarts, 2 de febrer del 2010
''Sense tu no sóc res''?
A vegades, la gent menysprea a la gent que pateix per amor. Pensen que el seu dolor, és justificat, és nimi, sense valor, ja que, total, és només per un noi. Però, n'obliden d'algo important.
Si algú plora, ja és per quelcom. No és fàcil superar una ruptura. I potser no és alló més important, pero en una societat emotiva com aquesta, on no s'ens ensenya a controlar el que sentim, alló que sentim, és real.
Et destrossa la autoestima. Et desmotiva. T'ofega. Sents un crit a la gola que mai sona. I res és mai suficient.
Vull creure que aixó és algo de la adolescència. Algo, que, després, passa, o madura. No ho sé. Però jo, vull ser feliç. Vull somriure. Amb il·lusions...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Si vols acceptar el consell d'un desconegut: lluita, lluita fins que se't acabin les forces, buida't, és el moment. Si veus que allò té sentit, no deixis passar l'ocasió. Ara només estàs perdent, tens molt que guanyar, si has estimat i t'han abandonat, ja coneixes les profunditats de l'abisme, no serà el mateix si tornes a caure. Quan passin els anys i se't vagin extingint les forces per a lluitar, et sentiràs orgullós d'haver estimat i d'haver lliurat tot per la persona a la qual vas estimar, encara que aquesta persona t'hagi negat o t'hagi retornat, en canvi, la felicitat plena. Hi ha un refrany que diu: "tot és etern mentre dura". I si encara sents que aquest amor segueix allí, que segueix en tu, lluita, amb les teves millors armes. El temps s'encarregarà de fer que la flor floreixi o que les ferides es tanquin.
Ningú és imprescindible en la vida, però hi ha persones que deixen una marca per a sempre. Demà potser miris enrere i lamentis no haver lluitat avui. O potser demà coneguis altra persona que et torni a omplir, que et faci sentir coses distintes, i potser pensis que això d'ara va haver de passar perquè aprenguessis certes lliçons de la vida. Però ara mateix només tens present, el futur no existeix perquè quan arriba deixa de ser "futur". Així que intenta'l fins que ja no quedi gens més per donar. I si no es pot, accepta la derrota amb dignitat, perquè ets una persona que ho va donar tot per un somni, i això et farà sentir-te orgullós de tu mateix.
No és res exclusiu de l'adolescència. Tot el món té dret a ser feliç. A somriure. I a tenir il·lusions. tot el món és, a la seva manera, especial. Creu en tu mateix, és el primer pas.
Siguis qui siguis, i crec que sé qui ets... gràcies.
Publica un comentari a l'entrada